Die Zauberflöte [La Flauta màgica]

Música: Otto Klemperer
Llibret: Emanuel Schikaneder

L’any 1790 va ser un any de poca producció musical i de gran precarietat econòmica per a Mozart. Tot va canviar de sobte però a l’any següent, 1791, quan va rebre diversos encàrrecs alhora, entre ells el de l’òpera "La Flauta Màgica".
El mes de març l’empresari Schikaneder, propietari d’un molt digne teatre popular "Theater auf der Wieden", a les afores de Viena, li encarrega una òpera pel seu coliseu. Es creu, amb molta seguretat, que el mateix Schikaneder va ser l’autor principal del llibret al que es va sumar Mozart com a col·laborador, fet que era habitual durant la composició de les seves òperes. El llibret possiblement va ser inspirat per l’obra "Lulu o la flauta màgica" però amb altres fonts diverses: Rei d’Egipte de Philippe von Greber i Sethos de Jean Terrason.
A principis de l’estiu de 1791 l’òpera estava pràcticament composta encara que no seria fins a meitat del mes de setembre que la deixaria completament enllestida. L’estrena va ser el 30 de setembre de 1791 al teatre de Schikaneder i amb un èxit moderat que es va anar consolidant ben aviat en un gran esdeveniment de públic, al qual va agradar veure òpera en llengua alemanya amb al·lusions als cants populars austríacs. Fins i tot va ser vista per Salieri el qual va felicitar al mateix Mozart pel gran valor musical de l’obra. Només al mes d’octubre van haver-hi 24 representacions. Dos mesos després de l’estrena de La flauta màgica Mozart deixava d’existir, això si, havent conegut l’èxit de la seva última òpera.
La flauta màgica va tenir gran difusió a tota l’àrea de parla germànica on va convertir-se en obra de repertori. A la resta del món, curiosament, no va ser fins l’any 1950 quan aquesta òpera va ser, per dir-ho d’alguna manera, integrada al circuit operístic mundial. Aviat es va anar representant als teatres d’arreu del món per convertir-se en una de les òperes més estimades, admirades i referents pel públic melòman.