Què és el Compostage?
És un procés que permet reciclar la matèria orgànica, cosa que representa una disminució considerable dels residus que s’acumulen als abocadors o es cremen a les incineradores. Consisteix en la descomposició de la matèria orgànica per mitjà de microorganismes (fongs i bacteris), en presència d’oxigen i sota unes condicions d’humitat i temperatura controlades. L’activitat dels microorganismes està condicionada per tres factors: el tipus de matèria orgànica que es vol compostar, l’airejament i la humitat.
El compost, que, com a producte estable i inofensiu sanitàriament, és el resultat de sotmetre la fracció biodegradable dels residus urbans, industrials, agrícoles i forestals a una degradació bioquímica natural.
El compost en el sòl fa elevar el nivell de carboni total, incrementa el poder de retenció i absorció d'aigua i millora l'estructura del terreny, encara que en menys grau que els fems de granja o rural. Aporta grans quantitats de microelements, tals com manganès, coure, zinc i ferro; per contra pot incrementar el pH i la salinitat del sòl, per addicions repetides de compost.
El material per compostar ha d’estar format per una barreja entre material sec i humit, groller i fi, vell i fresc, que s’obté a partir de material pobre en estructura (restes de cuina, fullaraca, etc.) i material estructural (restes de poda, palla, etc.) Aquests dos tipus de components han de guardar una relació de 3 a 1.
L’aportació de material estructural evita la compactació, i els voltejos que es fan al material que s’està compostant faciliten l’entrada d’aire, de manera que, després d’un volteig, augmenta la temperatura, fet que indica que s’ha incrementat l’activitat dels microorganismes. El contingut d’aigua (grau d’humitat) ha de ser del 40 al 60%, ja que, si és superior o inferior, l’acció dels organismes compostadors es pot reduir o, fins i tot, parar
El procés de compostatge es basa en l'activitat dels microorganismes que viuen al nostre entorn (fongs, bacteris, actinomicets); aquests éssers microscòpics són els responsables de la descomposició de la matèria orgànica. Perquè puguin viure i per tant desenvolupar la seva activitat descomponedora necessiten unes condicions òptimes de temperatura, humitat i oxigenació.
Es pot fer de manera tradicional o industrial. En el primer cas, el material s’acumula formant piles o bé en compostadors, que es poden trobar fàcilment en el mercat. Aquesta opció permet fer compostatge individual o bé col·lectiu (comunitats de veïns). El compostatge industrial es fa en cambres tancades, anomenades digestors, que permeten fer el procés en condicions absolutament controlades. Mitjançant sensors es pot saber en tot moment l’estat del compost. Els gasos que es desprenen durant la transformació de la matèria orgànica es fan passar per un biofiltre, i els lixiviats procedents de l’aigua utilitzada per al reg es recullen i es tornen a aprofitar per humitejar la pila. Els digestors permeten accelerar tot el procés i reduir a un terç el temps de compostatge.
La
durada del procés de compostatge pot oscil·lar, depenent
de diversos factors (sistema, tecnologia, disponibilitat d'espai, etc.),
entre 8 i 14 setmanes.
El procés consta de dues fases consecutives durant les quals es duu a terme la fermentació i la maduració del compost respectivament. Durant la primera etapa, l'activitat bacteriana controlada per un fluxe d'oxigen més o menys estable, degrada la matèria orgànica menys resistent, produint les reaccions i transformacions que la converteixen en fraccions més lleugeres. S'eliminen els agents patògens controlant a la vegada la temperatura, que pot assolir el 65 ºC. És durant aquest període de temps - variarà en funció del tipus de compostatge que fem, si és en sistema obert, mixte o tancat - que es produeixen els principals impactes ambientals d'aquesta metodologia, la generació d'olors i la producció de lixiviats.
En la segona etapa, es continua la descomposició de les fraccions no degradades encara, però a una velocitat molt més lenta que en la fase anterior.
Un cop acabat el procés, el producte resultant, és a dir el compost, es destina a l'agricultura i la jardineria per a actuar com a:
És una instal·lació on s'efectua el reciclatge de residus orgànics mitjançant un procés de compostatge. El producte que s'obté s'anomena compost, considerat com un bon adob i un excelent regenerador orgànic.
L'esquema de
funcionament d'una planta de compostatge és el següent:
PREPARACIÓ PRÈVIA
1. Recepctió de la fracció orgànica de les deixalles
La fracció orgànica procedent de la recollida selectiva és garbellada per eliminar les poques impureses que encara contingui.
Màquina amb un gran garbell cilíndric que roda i separa la matèria orgànica del rebuig groller.
Aquest rebuig passa per un últim control que es realitza manualment. Després, un electroimant n'elimina els residus metàl·lics que hi pugui haver.
Residus vegetals procedents de la jardineria, la neteja de boscos o la deixalleria municipal són triturats
Es barregen les dues fraccions en les següents proporcions: 65-75 % de la fracció orgànica sense impureses i 25-35 % de la fracció vegetal triturada. La mescla resultant és sotmesa a un procés de compostatge.
PROCÉS DE COMPOSTATGE
6. Disposició en piles
La mescla es disposa amb una pala mecànica formant piles, dins un cobert sense parets i damunt d'un paviment adient amb recollida de lixiviats.
Perquè els microorganismes puguin descompondre convenientment la matèria orgànica, cal mantenir les condicions d'humitat i temperatura adequades i la concentració d'oxígen suficient. La humitat es manté regant periòdicament les piles. L'oxigenació s'aconsegueix removent totalment les piles amb una màquina voltadora.
Els líquids que desprenen les piles objecte de compostatge (els lixiviats) són recollits i serveixen per continuar regant les piles. Tota la superfície de la planta està pavimentada de manera que les aigües de pluja poden ser recollides i aprofitades per al reg del compost
Al cap de 12-14 setmanes, el compost, ja madur, és garbellat per obtenir un material final homogeni i fi. El rebuig vegetal que pugui quedar es retorna al principi del procés.
Finalment, s'obté un compost madur i estable que pot ser comercialitzat com a adob o corrector de sòls